Pegasus i la ministra

Pegasus és incompatible amb la democràcia, per tant, amb un estat de dret. Heus aquí el quid de la qüestió. En conseqüència, l’espionatge practicat no és un tema menor que afecti exclusivament l’independentisme, el problema és de tal magnitud que sobrepassa amb escreix qualsevol línia de les anomenades vermelles. És a partir d’aquesta premissa que no em puc estar de remarcar la intervenció de la ministra de Defensa en seu parlamentària, culminada amb la pregunta a mode de reflexió que posa de manifest un tarannà més que sospitós i alhora tota una declaració de principis inadmissible en una jurista. Ostensiblement fora de si, va etzibar: “¿Qué tiene que hacer un Estado cuando alguien declara la independencia...?” Tot plegat em suggereix la primera estrofa de l’himne d’infanteria: “Ardor guerrero vibre en nuestras voces y de amor patrio henchido el corazón, entonemos el himno sacrosanto del deber, de la patria y del honor. ¡Honor!” Quince bajo la lona (1959) fou una pel·lícula de caire apologètic en la qual es cantava: “Margarita se llama mi amor, Margarita Rodríguez Garcés, una chica, chica, chica, pum, del calibre 183.” No explicaré l’argument perquè no ve al cas, però m’ha fet gràcia recordar el nom de la protagonista... Per cert, enguany i ateses les circumstàncies, la pel·lícula s’hauria de titular Nueve más catorce bajo la lona (ministeris). Claríssim, no?