Foucault creia que “les noves formes imposen normes sense ser conscients i les analitza per transformar les gestions de la vida”. Una teoria que no fa pel president Puigdemont, no queda tipificat amb mecanismes polítics de control o autoritarisme, el seu pensament filosòfic és adogmàtic i transgressor contra els totalitarismes, aprecia la cultura com a potència intel·lectual de l’empirisme vàlida per les intervencions a l’Europarlament. Ara mateix es veu immers en l’esclat tan escandalós del Catalangate, espiades 65 persones pròximes a Puigdemont, que el Washington Post compara amb el Watergate de Nixon i la seva dimissió. Pedro Sánchez i Margarita Robles són un mur de contenció, a priori no sabien res, però el nerviosisme de Robles la va delatar i digué: “¿Qué tiene que hacer un estado cuando alguien declara la independencia?” Crec que ho sabem: clavegueres de l’Estat, CIA, apallissats, empresonats, 3.600 famílies represaliades amb multes patrimonials i cinc anys els exiliats. Aquesta espiral rocambolesca d’espionatge és la principal batalla que lliura el president Puigdemont a l’Europarlament, entre altres instruccions als mandataris europeus els va dir: “Mira que seria fàcil: investigar, assumir responsabilitats, detenir els delinqüents que violen la intimitat de desenes de persones i portar-los a judici, i seguir qui ha estat el que ha pagat Pegasus i sabrem qui o quins són els responsables.”