Opinió

Com ho pago?

Un grup d’amics i amigues em fa una reflexió sobre el sistema de pagament més utilitzat fins ara i la seva disposició a seguir pagant en efectiu. Històricament la metodologia del pagament era: neolític, bescanvi, cosa per cosa. Segle VI ac, monedes, valor segons el seu metall. Segle XVII dc, bitllets, confiança en l’emissor. Des de 1958, targetes, plàstic a dojo. Actualment, un munt de sistemes: Wallet, Bizum, mòbil, rellotge, Bitcoin, etc. Pagar en efectiu s’ha tornat una manera romàntica de transacció. Els diners físics, bitllets i monedes, presenten un aspecte positiu i un de negatiu. En positiu, el domini de l’economia particular de cadascun, sense interferències externes. Cal respectar-ho. En negatiu, la incomoditat per fer pagaments fora de l’àmbit domèstic, domiciliació de rebuts de subministraments obligatòria, les administracions ja no preveuen el pagament d’impostos, taxes, multes, etc., en efectiu, i, molt important, la via de contagis que poden representar. Flaireu els bitllets (usats, no nous) i sentireu una ferum insuportable. Qui sap en quines mans han estat, com els tenien guardats... No sé de ningú que els desinfecti abans d’utilitzar-los. L’argument que en efectiu no et controlen és simplista. Els petits pagaments no tenen cap mena d’interès per ser controlats i els pagaments importants crec que no hi ha ningú que els faci en efectiu. Malgrat tot, considero que hi ha unes despeses prou importants per part de les entitats financeres per poder utilitzar aquests sistemes actuals de pagament. Convindria regularitzar-les. Els bancs guanyen molts de diners i... però això ja és una altra història.

Peralada (Alt Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.