Opinió

Visca la ràdio!

Al començament d’aquest mes de maig vaig patir una operació de cataractes, amb totes les conseqüències visuals que comporta agreujades per la meva avançada edat. Per aquest motiu, no he pogut llegir fins ara l’escrit del meu bon amic i excompany de ràdio, l’estimat Jordi Grau. Memòria de dies de ràdio, és una declaració d’amor a aquest mitjà i només puc tenir paraules d’agraïment. Pel que a mi m’afecta, la ràdio, a part de la M. dels Àngels, ha sigut la núvia eterna, des d’un llunyà 1952 que vaig entrar a Ràdio Girona amb 19 anys, amb els recordats Narcís-Jordi Aragó, Josep M. Capella, Ferran Juliol, Josep Brugué, els germans Ministral, entre molts altres. Puc garantir que els meus mestres van ser la irrepetible Sra. Francina Boris i Narcís-Jordi Aragó. I encara ara, que ja no hi pinto gens, em considero un home de ràdio. Sí, amic Jordi Grau, ara i sempre, visca la ràdio!

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.