No tot és el que sembla

Els contractes i els seus fraccionaments són un fet habitual en la immensa majoria d’entitats no de lucre, no per estafar hisenda sinó per la seva supervivència. Quantes entitats públiques per poder comprar un aparell el cost del qual sobrepassa el pressupost anual es veuen obligades a presentar tres, quatre factures d’unes inexistents reparacions i que sumen el cost de compra de l’aparell esmentat. Els tribunals posen l’ull a determinats polítics que els molesten buscant qualsevol tripijoc per poder-los imputar. La senyora Borràs ha pecat d’innocent, amb el lliri a la mà, i altres polítics de la caverna per molts tripijocs il·legals que hagin fet mai seran imputats. Un hospital públic amb un pressupost tancat necessita reposar un aparell urgentment perquè l’activitat quirúrgica no s’aturi. Cinc factures a nom d’unes reparacions no realitzades i l’aparell ha entrat per la porta del darrere. L’activitat quirúrgica no s’ha aturat. Si un jutge o un fiscal es trobessin afectats d’un procés mèdic greu i per manca d’aquest aparell la seva intervenció es retardés en el temps amb perill per a la seva vida, sense cap mena de dubte serien els primers a aplaudir aquesta mena d’opcions de compra.