Ens allunyem de la realitat catalana

Teníem una il·lusió de poder ser sobirans com a poble català, però, a mesura que el temps passa, només està entre nosaltres la intenció de poder-ho assolir. No hem avançat gens, més aviat diria que estem reculant i s’esvaeixen les esperances posades dels que de veritat en tenim ganes. No voldria pecar de desencís patriòtic, però sí que em sento desairat pels nostres representants polítics. Aquests mouen la cua per dissimular el seu estrepitós fracàs d’unitat. Voldria ser pragmàtic quant a les preguntes que es queden sense resposta. Estem jugant amb unes cartes marcades en què la majoria defuig la seva personalitat, procurant de passar desapercebut de les seves promeses fetes al poble de Catalunya. Enrocant-se en un atzucac carregat de dubtes per no donar l’empenta que necessita el país. Estem donant una imatge impròpia del que som com a catalans, amb un canvi força sobtat, si no decidim ben aviat el camí escaient de la inquietud del nostre poble. Només veiem com trontollen les propostes d’unitat, senyal inequívoc de feblesa catalanista i de país. Per quan el moment àlgid agafa un retrocés de concòrdia, donant peu que la nostra disposició està malaltissa i que ens costarà sortir d’aquest laberint d’incerteses. Per això prego a tots com polítics assenyats que carreguin les piles del saber fer i es preparin per reprendre un nou curs de lleialtat al nostre poble. Un prec al qual demostrin que sí son responsables de reactivar les nostres institucions, al nivell més alt, per conquerir l’estatus de nacionalitat catalana mitjançant l’esperit unitari dels nostres drets.