Opinió

Un senyor oblidat

Senyor, avui ha sortit pels carrers de la ciutat. Feia tant de temps que no el vèiem!

Lamento que s’hagi convertit en tan desitjat i descuidat, alhora. Sempre acaba mig perdut a les cafeteries, a les biblioteques o als trens. Però quan apareix sempre és un bon senyal. Veure’l emprat altra volta ha estat un alleujament; tal vegada, per desitjar que la sequera no consumeixi els béns naturals. Potser, per pensar que encara existeixen els rius i que tenim aigua que raja de l’aixeta. Quan l’he vist, he pensat que tant de bo els nostres ulls no arribin a contemplar mai la desertització anunciada. Que no passin set els camps, ni el bestiar, ni els embassaments.

Quin goig quan la meteorologia ens recomana sortir de casa amb vós, senyor paraigua.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.