Efecte crida, efecte fugida

Ves per on, que les lleis i la seva aplicació heterogènia en els diferents territoris (tant europeus com peninsulars) poden produir un efecte crida o bé el contrari, un efecte fugida. Catalunya és un bon exemple d’aquest fenomen migratori tan singular, ja que, a títol d’exemple, la laxa legislació i persecució de certes activitats delinqüencials –carteristes, màfies de l’ocupació, cultiu de marihuana...– ha estat un important pol d’atracció per a grups especialitzats d’arreu, que veuen florir aquí els seus tèrbols negocis a l’empara d’aquesta favorable conjuntura territorial. Per contra, legislacions desproporcionades i sense parió en el dret comparat en matèria fiscal o habitatge estan produint l’efecte invers, és a dir, emprenedors i inversors fan les maletes i opten per tocar el dos d’aquí i establir-se en territoris amb legislacions més amables i coherents. Els fluxos migratoris abans esmentats em preocupen, i molt, ja que malauradament, si obrim els ulls o estem atents al que diu la premsa, aquests estan tenint un gravíssim impacte en la nostra societat, que mentre expulsa talent atrau el delinqüent.

Potser que tots plegats ens ho fem mirar i exigim uns canvis legals urgents que ens equiparin amb l’entorn i que facin canviar una tendència que ens condueix cap al pedregar tot convertint-nos en la cova europea d’Alí Babà.