Restricció
Ens diuen que hem de restringir... Restringir què? Són els mandataris els que han de restringir, tot i més. Nosaltres, si restringim més, haurem de menjar pa amb tomata i punt. Els mandataris són els qui ho han de fer, ells sempre poden fer el que volen, incloent vacances, excursions i tot el que es presenti. Això d’ajudar el poble està escrit a les novel·les, a la vida real és diferent. Ells et controlen, però d’afluixar alguna cosa, res de res. Els qui tenim família encara podem anar fent la viu-viu, però hi ha molta gent que fa pena. No ho veuen? O no ho volen veure? Tot ho arreglen amb una residència, que no és a casa, que no te la paguen i que et sents..., vaja, es deuen sentir com pollets acabats de néixer. Estem en un temps dramàtic, la gent viu més, més mal pagada i en condicions més precàries. Això vol dir que tot està desvirtuat. Anar a una residència, fa pena de veure, moltes persones no es poden valer per si soles. Les residències només hi són com a negoci, diguin el que diguin. Tants governants i pocs a pensar. No podrien tenir una mica més de cor? Ells també es faran grans, però amb els diners que fan a costa del poble no els faltarà res. Que facin lleis justes pel poble, redueixin governants, redueixin partits, no treguin sigles de la butxaca, i sobretot que el que diuen i prometen que sigui una realitat. Si no ho veig molt clar, jo no tornaré a votar!
Banyoles (Pla de l’Estany)