No em toquis la llengua

Celebro la campanya de la UAB per fer valer la riquesa de la llengua catalana. Trobo magnífic el fet de promoure l’ús de paraules genuïnes. És el que haurien de fer TV3 i la resta de mitjans de comunicació. Si aquests les empren, s’encomanen i es fan servir. Ara, si s’obvien i, en el seu lloc, s’usen castellanismes i d’altres, així anem de malament.

Em sorprèn que algú que es dedica a escriure, com el senyor Fonalleras, consideri aquests mots que esmenta com a lèxic del cementiri. Si que deu ser pobre i contaminat, el seu vocabulari. Li puc assegurar que els mots als quals es refereix són ben vius a la meva zona. I si a Barcelona raregen més per l’enorme castellanització que pateix, encara més motiu per fer-los sonar. Fer el contrari és contribuir, i no pas poc, a l’extinció del català.

Cal que hi posem ganes i actuem com ho faríem per salvar el familiar més estimat. Fem servir la nostra llengua, i quan adquirim béns culturals i productes etiquetats, que siguin d’expressió catalana. Potser ens en sortirem.