Si ho pensem una mica, poques coses ens han canviat tant la nostra manera de viure, almenys als que ja tenim uns anys, de relacionar-nos, d’informar-nos, com el mòbil. És un invent recent i que ha influït decisivament en totes les capes de la societat. Potser una de les coses que em sorprèn és veure el pobre de la cantonada, esparracat i demanant una almoina, parlar pel mòbil, un d’aquests dies me’n vaig trobar un a la cantonada de casa, va estendre la mà demanant-me ajut. No té per viure, se suposa, està a la misèria, vesteix molt malament, però té mòbil. Tant és així que en el llenguatge habitual, com ens descuidem, es pot perdre un dels significats de la paraula mòbil. Segons Google, mòbil és sense fil, i ja al final s’admet una altra versió: movedís. Però la RAE ens diu que mòbil és allò que mou material o moralment alguna cosa. Tenir un mòbil és tenir un motiu, una certa empenta. Per tant un mòbil, un motiu, pot canviar la meva vida, perquè em porta a fer alguna cosa nova, una cosa diferent. El mòbil que ens ha canviat la vida no és motiu important per viure, és un aparell, que en ser sense fil es pot portar a qualsevol lloc, es transporta fàcilment. Anem que ho portem a sobre pràcticament sempre. Ens ha canviat la vida, massa. Si fos simplement un telèfon més a mà, no seria per a tant, però és que serveix per a moltes altres coses, algunes boníssimes i altres perverses.