Dels balcons als carrers
Encara no fa ni tres anys que, durant mesos, vam sortir al balcó cada vespre per aplaudir, per donar les gràcies a tots els sanitaris i treballadors indispensables. Mentre nosaltres érem a casa, ells es van deixar la pell; amb jornades laborals interminables, falta de recursos i una constant extenuació física i mental. Van deixar la seva vida i, en molts casos, la seva pròpia seguretat de banda per nosaltres. Ara són ells els que ens necessiten, finalment han alçat la veu i han dit prou. Ha arribat el moment en el qual siguem nosaltres els que sortim de casa. Dels balcons als carrers, per una sanitat de qualitat i unes condicions laborals justes.
Barcelona