El català, un idioma “estranger”

No soc gironí, però he estat uns dies a casa d’uns familiars i em van demanar com a favor que anés a buscar una comanda a uns grans magatzems molt coneguts. Per mi no és nou el fet d’anar al punt de recollida d’aquests grans magatzems, ja que acostumo a comprar-hi i a utilitzar aquest servei, però avui m’he sentit una mica desubicat a causa d’una situació incòmoda. Com sempre, em vaig adreçar al personal en català, amb una frase simple i bona d’entendre encara que l’oient no sigui catalanoparlant. Automàticament després d’haver-m’hi adreçat, em van deixar uns minuts sol esperant, com si hi hagués algun problema amb la comanda, i, quan va tornar la persona que m’havia atès, ho va fer acompanyada d’una persona que, suposadament, era l’única que sabia parlar anglès. Em van atendre en anglès, donant per suposat que era un estranger que no sabia parlar espanyol. Crec que és fonamental que una persona que treballa habitualment en una ciutat catalana sàpiga reconèixer el català quan una persona el parla, sembla mentida que ens hàgim de trobar en aquestes situacions fins i tot fora de Barcelona. I, sobretot, que ens confonguin amb una persona estrangera.