Només soc un algorisme ‘hackejable’: de debò?

Ningú ignora com la digitalització ens embolcalla en un món opressiu, a vegades. També és veritat que això del metavers sona a llibertat. És ben confús tot plegat, sobretot si hi penses. Menys problemes en genera l’ús mecànic i addictiu. Però cal reflexionar, oi?

En Jordi Pigem acaba de treure un nou llibre on se’n parla, i he descobert que pròximament en parlarà obertament a Girona, al Centre Cultural La Mercè.

Una qüestió clau que necessitem esbrinar és si té o no raó en Yuval Harari quan afirma que les noves tecnologies mostren que els éssers humans són “animals hackejables”. Ho explica bé i, de veritat, fa por. Perilla tot: la dignitat, el sentit de la vida, la responsabilitat. Som, en realitat, una equació? I tota la filosofia, la religió i la cultura prèvies?

Literalment, Harari escriu que “els organismes són algoritmes”, fins i tot cadascú de nosaltres. Com que té conseqüències, em sembla que no ens ha de deixar indiferents.

I aquesta és la temàtica de la jornada que l’Associació Filosofia Ara (filoara.cat/tfg) organitza aquest dissabte, 17 de desembre, al matí. Oberta a joves, estudiosos i tothom qui vulgui “filosofar” amb en Pigem, i altres experts, i grups de treball, en la 2a edició de “Temps de Filosofia a Girona”. Em sembla que cal pensar-hi, i jo hi vull ser.