Dret constitucional i aquí, res de res. M’estic referint al dret a gaudir d’un habitatge digne que inclou la Constitució Espanyola del 78. Observeu que les administracions (així en plural) no fan gaires esforços, per no dir gens, per resoldre la manca d’habitatges, especialment de lloguer, atès que la compra ja entra en un altra dimensió. D’una part tenim la llarga llista de propietats que mantenen els bancs i entitats de crèdit i que no estan al mercat del lloguer; tenim també els fons, anomenats “voltors”, que representen el súmmum de l’especulació i males arts per aconseguir fer fora antics llogaters per poder augmentar els lloguers de manera descarada. I, mentrestant, s’estan penalitzant amb impostos creixents els propietaris d’habitatges que de manera “normal” els posen al mercat del lloguer. Aquí vull fer un parèntesi que fa que l’oferta i la demanda, fruit del lliure mercat, estiguin, al meu entendre, fora de lloc en algunes zones, parlo de Catalunya, amb preus prohibitius per als llogaters. Afegim-hi el gran problema dels “ocupes”, mai resolt. Davant d’aquest “panorama”, què cal fer? Si trobés la fórmula seria un crac. Sembla que tampoc tenim gaires cracs a les administracions, no us sembla?