Actualment hi ha una polèmica oberta sobre si és convenient o no de retornar les peces arqueològiques o culturals als seus països d’origen. Alguns ja ho estan fent, i és una actitud positiva que d’entrada tothom aplaudeix.

Però, per contra, hi ha qui adverteix del perill que comporta (per a les peces d’art i arqueològiques) anar de retorn a un país que no disposi d’estructures preparades per a la seva conservació i exposició.

Aquí podríem parlar de les obres d’art de Sixena confiscades al Museu de Lleida a instàncies del Sr. Lambán, president del govern d’Aragó, i que, passats cinc anys del seu furt per una Guàrdia Civil armada fins a les dents i exhibint l’ordre d’un jutge aragonès, resten oblidades en un magatzem, a saber en quines condicions, i esperant que algú se’n recordi.

Però en aquest cas no es pot parlar de devolució sinó de robatori, ja que aquesta demora de cinc anys demostra que la confiscació de les obres d’art de Sixena obeeix més a una voluntat de perjudicar Catalunya que no pas d’estima pel patrimoni cultural d’Aragó.