La sardana de futbol

El passat dia 8, a Debate, llegint Cosas que pasan, fútbol de sardana. Crec que més que parlar de futbol, parlava de desprestigiar la sardana. L’escriptor Alfonso Ussía es va rebaixar a lletraferit parlant amb ignorància, com molts ciutadans, de la sardana, que no és un espectacle, és un ball, ball nacional de Catalunya, i que té el seu sentit ballant-la o en un concert. En lloc de citar noms en contra, que ens citi un ball regional amb onze músics per interpretar-lo i amb instruments propis. Molts com l’Alfonso segueixen amb el franquisme rebaixant-la a la categoria de folklore. La sardana, sense anar amb vestits ancestrals i amb quatre passos, que diu avorrits, la pot ballar qualsevol Alfonso Ussía, a qualsevol rotllana, de qualsevol de les 20.000 ballades, dels quasi 900 municipis que n’organitzen per tot Catalunya, amb frac, granota de treball, vestit de carrer, de pallasso o fins i tot amb roba de bany. Que per error els polítics catalans en la transició la menyspreessin, m’irrita, la van espifiar; però que, aprofitant parlar de futbol, Alfonso Ussía destil·li bilis contra Catalunya, crec que s’ha d’explicitar i reprovar.