Resiliència comunitària

Es presenta un any 2023 difícil. En primer lloc cal saber llegir què passa al món i per què passa. Tenim una societat malalta de terrorisme mediàtic, una democràcia formal que és la millor aliada del capital internacional i de les oligarquies nacionals, guerres, fam...

Segons Oxfam: “Àfrica occidental s’enfronta a la pitjor crisi alimentària dels últims deu anys: més de 27 milions de persones passen gana. A Etiòpia, Kenya i Somàlia la fam estronca una vida cada 48 segons.” Una altra mala noticia és el creixement de la ultradreta arreu. La cursa armamentista amenaça fins i tot d’una guerra nuclear. Segons dades del Centre Delàs, la pluja de milions en l’àmbit de la despesa militar de l’Estat espanyol per al 2023 és de 75,7 milions d’euros diaris.

L’Agenda Llatinoamericana mundial ens parla d’una resiliència que va més enllà de resistir i recuperar-se d’una situació adversa per tornar a l’estat original. Té una dimensió transformadora que permet que les persones i la col·lectivitat puguin sortir enfortides amb els nous aprenentatges. El concepte de resiliència comunitària sintonitza amb la lluita diària per les grans causes a fi de continuar endavant amb mirada positiva i plural malgrat les dificultats i donar als altres suport mutu i creativitat per recuperar el valor de la paraula. I tenir sempre present el principi d’esperança irrenunciable compromesa i activa per aconseguir “un altre món possible” que només pot ser un “altre” si és revolucionari i capgira les estructures d’un capitalisme irrespectuós amb les persones i el medi ambient.