Fa pocs dies, Catalunya va perdre dos personatges importants: un prolífic escriptor, Josep M. Espinàs, i un gran fotoperiodista, Miquel Ruiz, ambdós transmissors de vida. L’un, com a autor d’un bon nombre de llibres i d’articles d’opinió, que, amb la seva manera de fer, sabia transmetre, a través de la seva abundant obra, rica en matisos, els temes més diversos, fins i tot contes, traslladant, al paper, des d’allò més proper, fins a l’acurada descripció, dels pobles que visitava, i de la seva gent. Això, sense oblidar l’època, que, a la seva tasca, hi va afegir la de cantautor, a través del grup Setze Jutges, del qual fou l’iniciador. I pel que fa a en Miquel Ruiz, va ser un fotògraf tenaç, un incansable, fotògraf de premsa, ben reconegut, dins la seva professió, captant la realitat del nostre món, malgrat que calgués arriscar-se, com a la seva anada a Sarajevo i Bòsnia, al decurs del seu setge; tot i així no s’envania de la seva feina, que per a ell era una cosa habitual, essent un home de tarannà col·loquial i senzill. Un ictus va interrompre la seva carrera, però va saber-ho capejar amb força i dignitat; darrerament podíem veure’l passejant, amb la seva cadira mòbil, acompanyat del seu petit gosset. Podem dir que un escrivint i l’altre fent reportatges van ser uns grans reporters de la vida. Que en pau reposin, ambdós ho tenen ben merescut.