Ells et demanaran el teu vot, i tu, què faràs?

En les eleccions, els partits polítics ens demanen el vot; i jo, què els demanaré? Tindré en compte el programa electoral, la credibilitat de les propostes que fan i del que han fet fins ara? Quins partits i ajuntaments s’han definit contra la guerra, contra la cursa d’armament i a favor de la pau? A favor del 0,7% per solidaritat internacional? A favor de la renda bàsica universal? Quins partits proposen destinar més recursos a la cosa pública: sanitat, educació, habitatge, transport públic, ecologia...? Quins treballen per al bé comú i defensen sobretot els interessos de les classes populars i el fet nacional català? Quins compten més amb la joventut per fomentar-ne les iniciatives i els ajuden a desenvolupar la seva personalitat? Un exemple destacat va ser la del jovent del meu poble, Arbúcies, que el 18 d’octubre del 1978 van tenir el coratge de presentar-se a les primeres eleccions municipals després del franquisme amb les sigles CUPA i van guanyar per majoria absoluta durant més de 20 anys. Van tenir claríssim que la política és per a fer un servei i no per a servir-se’n. Aquests joves no van voler ser submisos a governs ni polítics de la macrodictadura del capitalisme neoliberal, sinó que van fer una política humana i humanitzadora i van somiar i caminar amb una coherència admirable. Com deia el lema de l’Agenda Llatinoamericana de l’any 2008: “La política s’ha mort... però visca la política”, cosa que vol dir que de cap manera podem dimitir de fer política. Dimitirem, en tot cas, de donar suport a la mala política, la dels escàndols de corrupció i de falsedat de les promeses electorals.