Tots som discapacitats
Al·leluia! El PSOE i el PP s’han posat d’acord a esmenar un article de la Constitució (el 49) per tal de suprimir el terme “disminuït” en l’àmbit oficial. No és un tema menor, perquè més enllà de les discapacitats normatives vigents (intel·lectuals, físiques, sensorials i mentals) hi ha un munt de conductes i persones “normals” que certifiquen, en diversos àmbits (cognitiu, corporal, emocional, artístic, esportiu, ètic...), que tothom, poc o molt, és curull de disfuncions. I amb això no pretenc minimitzar la gravetat de diagnòstics més o menys rigorosos, però sí palesar que qualsevol mancança és qüestionable en funció del seu referent comparatiu. En aquesta línia, jo advocaria per referir-me a les diverses discapacitats amb l’etiqueta de “dèficit específic”. Fins i tot eliminaria l’afegitó de “crònic”, perquè tal com asseverà León Daudí: “El pitjor de tots els mals és creure que els mals no tenen remei.”
Badalona (Barcelonès)