Clara, Laura i Matthew

Llegeixo amb regularitat els Keep Calm de Matthew Tree, de prosa esmolada i farcida de ponderació. La columna del diumenge 9 d’abril la considero, però, esbiaixada. Ens parla d’un mosso vestit de paisà “mancat de vergonya” en el capítol de la detenció de Clara Ponsatí; devem haver vist i sentit documents gràfics diferents: la meva visió és la d’una detenció obligada i decorosa en les formes. Ens parla del thoughtcrime orwel·lià, quan hauria estat, amb relació a la visita llampec de Ponsatí, més oportú parlar del doublethink de l’eurodiputada, per la seva manca de rigor i honradesa acadèmica (com a política, qualsevol argumentació o narració tendenciosa tindrà la felicitació dels palmeros del partit) quan acusa ERC de ser “una eina de l’ocupació espanyola”. Clara Ponsatí sabia prou bé que si hagués vingut a Catalunya fa un any, a detectar si és territori minat de la justícia Ñ, hauria acabat a la garjola el mateix dia. I pel que fa a Laura Borràs (“un cas més complex”, segons Matthew Tree), de complexitat cap ni una: la causa ja preveu que no va gaudir d’un enriquiment personal, tècnicament s’ajusta a dret penal, aquí i a Santiago de Compostel·la. Pels mateixos delictes provats, l’alcaldessa del meu poble no hauria obtingut la mateixa deferència, ni precaució, que el TSJC demanés un indult parcial de la condemna.