Unió i més unió és la força d’un futur millor

No sé si és per manca de visió política i de futur que els partits nacionalistes no s’uneixen per liderar el país. Enveges, prepotència i sobretot l’orgull de creure’s els millors, els únics valedors d’un nacionalisme integrador, i així en cada contesa electoral anem perdent bous i esquelles. Xavi Trias com a bon polític ha aconseguit validar una llista integradora entre els hereus de CDC. Llàstima que aquesta integració no abasti a tots els pobles i ciutats de Catalunya, i tot per culpa d’aquest orgull que ens fa anar a mal borràs. Esquerra aposta per un estat federal i els altres partits nacionalistes, per la independència. Aquest és el quid de la qüestió, els uns sodomitzats per unes promeses de llarg recorregut, les de l’incompliment, i els altres sabedors de com les gasta el poder d’un estat jacobí i centralitzador. Artur Mas, prudent, assenyat per l’experiència de molts anys remant contra els corrents d’un estat que de l’odi fa polítiques anticatalanistes. Torra i Puigdemont, homes d’un sol recorregut, tirar pel dret i anar a totes. Tots tres tenen la raó en funció de l’angle de visió en què un s’ho miri. Segons aquest angle integrador, sols hi ha un camí, el de la unió que fa la força. Trias és el millor exemple.