Des de fa molts anys el poble d’Amer ha estat sempre representat a la cobla orquestra La Principal de la Bisbal amb els seus millors músics. Set amerencs han format part al llarg dels temps de les seves formacions. Mai falta La Principal a la seva festa major, i el concert a l’interior de l’església parroquial és, amb la seva immillorable acústica, un dels actes més concorreguts de la festa. El mes d’octubre passat ens va deixar un dels seus millors tiples de la seva història, en Joan Parés i Clarà (e.p.r.). Tothom va trobar a faltar una representació de La Principal en el seu comiat. Crec sincerament que La Principal té un deute moral amb la família i el poble d’Amer. Sí, ja sabem que vivim temps convulsos de guerres, espionatges i baralles entre els polítics de casa, que moltes vegades fan perdre l’atenció a un fet puntual, com la mort d’un company, amb quasi trenta anys de conviure junts amb la millor cobla de Catalunya. Estic segur que al mestre director Cassú li va saber molt greu aquest contratemps. Jo, modestament des d’aquest escrit, proposo al director un acte de reconciliació vers en Joan i el poble d’Amer. Que una vegada acabat el concert de festa major ens reunim tots al cementiri del poble, i uns membres de la cobla interpretin una part de la sardana que a ell tant li agradava: Cel amunt, del mestre Ricard Viladesau. Seria un acte memorable per a ell i tots els músics d’Amer que allà descansen, i no cal dir que retornaria a La Principal el prestigi que mai ha perdut. Gràcies per endavant, mestre Cassú.