La violència en l’esport

Estic en contra de tota violència en l’esport, sigui física o verbal. El racisme és una forma violenta d’expressar sentiments d’odi vers una persona o una col·lectivitat. En el futbol espanyol molts han estat els jugadors de color que mai han patit actituds racistes vers la seva identitat i color de la seva pell. Ara bé, hi ha jugadors que per les seves característiques i maneres d’actuar i jugar inciten, provoquen el públic a menysprear-lo amb actituds il·lògiques i gens racionals. Vinícius és un gran jugador, que s’escapoleix, dribla, passa i fa gols, fa goig veure’l jugar, però el seu caràcter, moltes vegades provocador, no deixa de ser el motiu d’atacs racistes per part d’un determinat públic. No cal dir de les entrades que voregen els límits del reglament. Fa un gol i se’n riu a la cara del contrari, s’encara amb el públic i se’n riu. Amb raó i sense raó provoca el públic, i entre aquest hi ha molts forassenyats, intel·lectualment immadurs i esbojarrats. Per uns pocs no hem de carregar les culpes a tot un estadi, i encara menys a la institució. Perseguir els culpables i sancionar el club pertinent, però val a dir que en aquest tema s’ha de ser molt curós. Seguidors de l’equip contrari poden, tal com es va dir en el Concili de Nicea, armar la de Déu és Crist i culpabilitzar el club de casa amb sancions no merescudes.