El lector escriu

En la desaparició d’un partit polític

La desaparició d’un partit polític hauria de ser, sempre, una notícia negativa, perquè hi haurà gent a la qual s’haurà privat de la seva representació política i, sobretot, perquè el ventall de possibilitats, per als votants s’haurà reduït en major o menor mesura. En el cas que avui ens toca –la desaparició de Ciudadanos– és tracta d’una molt bona notícia. Si repassem el seu cicle vital: –Ciudadanos va néixer per l’odi que sentia envers Catalunya, els catalans i, sobretot, l’idioma català; –Ciudadanos va créixer, exportant aquest odi a Espanya… fins a aconseguir una fita exemplarment antidemocràtica: en les eleccions andaluses del 2018 no es va parlar d’Andalusia… és va parlar, únicament i exclusivament de Catalunya; –Ciudadanos és va reproduir passant components seus a d’altres partits –PP i Vox, qui si no?– i contaminant-los així, d’odi… si és que no en tenien prou; – Finalment, Ciudadanos ha mort, perquè les persones humanes, per dolentes que siguin, no poden odiar tota la vida. Però, en tot aquest procés, Ciudadanos s’ha endut gent prou rellevant com ara el tertulià Xavier Nart o l’empresari de Coca Cola Marcos de Quinto. Al meu entendre, l’única persona que se salva, dintre de Ciudadanos, és Francisco Igea, que crec que encara té un càrrec. Ciudadanos ha desaparegut; però, tal com diuen molts periodistes, l’odi i els problemes de convivència que van crear... tardaran molt a desaparèixer.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia