Passats uns dies...

Avui fa exactament catorze dies que hi va haver les eleccions municipals. Les i els votants vam haver de sentir els missatges dels polítics que s’hi presentaven i la publicitat una colla de dies, fins a arribar a la setmana de la reflexió. Vàrem estar pensant en la possible opció, cosa que no sempre és fàcil, i un cop feta la tria, el dia 28 de maig, amb la nostra papereta, vàrem posar-nos a la cua del lloc que ens pertocava i a la pertinent mesa procedírem a introduir el sobre a l’urna –amb identificació prèvia–. Fins aquí, tot normal; el que ja no ho considerem tant és que encara no estiguin formats tots els ajuntaments. Ara, aquells partits que no han arribat a la majoria han de pactar amb un o més dels altres, per aconseguir-la. Llavors, és clar, els que vàrem votar el partit que ens feia peça hem de conformar-nos amb la coalició que resulti, tant si ens agrada com no. Llavors no és estrany que hi hagi qui no s’hi conformi i que li produeixi una mena de desencís que li faci pensar: “Per què haig d’anar a votar?”, i digui que la propera vegada s’ho pensarà, i això faci baixar el nombre de votants. És el nostre parer.