Mare de Déu, quina patacada! 300.000 vots han desaparegut. La fressa ha ressonat de llevant a ponent, de nord a sud, i encara no hem sentit cap autocrítica raonable, llevat de la d’un diputat, en Francesc Xavier Eritja Ciuró, que ha dit clarament que el partit ha errat en l’estratègia i que cal canviar de rumb, ja que els esculls ja són a la vista. La direcció del partit ha culpat els votants que no han sabut llegir el missatge. Quina barra!, no ha estat que els votants sí que hem sabut llegir el no missatge dels dirigents? I acabo amb dos pensaments, l’un atribuït a Quevedo: “Les persones que semblen estúpides ho són, i la meitat que no ho semblen, també ho són.” L’altre és un poema d’Espriu: “A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol.” I no parlo dels tripijocs dels saltamarges malbaratant els vots i els escons, a canvi d’un seient i un sou. Alguns dirigents d’ERC haurien de reflexionar. Encara hi som a temps, germans! Les eines de juny s’han rovellat, però tenim les de juliol. I això va per tots els dirigents dels partits i institucions independentistes.