La meva llengua

M’agrada, l’estimo, vull cuidar-la, no m’entra al cap que la vulguin fer desaparèixer, m’esforço cada dia a tractar-la millor i no suporto que la maltractin, i, sobretot, l’uso. Parlo de la meva llengua, parlo del català. Com que el nostre país és petit, la nostra llengua també és petita, no té centenars ni milers de milions de parlants, però no és ni millor ni pitjor que qualsevol altra de les innombrables llengües que hi ha en aquest món; en la nostra llengua, com en qualsevol altra, es pot parlar, escriure, estimar, cantar, amanyagar, insultar, odiar... fins i tot s’hi pot estudiar física nuclear (els que teniu una certa edat ja m’entendreu). Si m’agrada tant i l’estimo tant és senzillament perquè és la meva, és la nostra, és el tret que més ens defineix, i precisament per això és l’objectiu prioritari dels nostres enemics; ells saben que, desapareguda la llengua, desapareixerà Catalunya i el problema que els representa. Jo no vull que desaparegui cap llengua del món; darrere de cadascuna hi ha una cultura, una manera de fer, una manera de pensar. Agradem-nos parlant en català, estimem la llengua, cuidem-la, defensem-la, tractem-la millor cada dia i combatem els que la maltracten i la volen desapareguda: i, per sobre de tot, usem-la.