En resposta a Francesc Sagrera de la secció el Lector Escriu, i sense que això li tregui ni un bri de la importància que li hem donat sempre des de la confederació liderant la feixuga tramitació de la candidatura de la sardana com a patrimoni cultural immaterial, us resumim el camí de la sardana cap a la Unesco, pel qual us interesseu: l’abril del 2018 es va presentar la proposta al Departament de Cultura de la Generalitat. Un any més tard, vistos els informes tècnics i l’informe favorable del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català, la consellera de Cultura presenta la candidatura al Consell del Patrimoni Històric espanyol. Aquest Consell, atès el volum de candidatures rebudes des del 2013, no va acceptar revisar-ne de noves fins al 2019/2020, i després d’haver-ne modificat els criteris. Des de llavors s’ha donat prioritat a les candidatures que afecten més d’una comunitat autònoma. Davant d’aquest atzucac, vam convertir la nostra candidatura en internacional unint-nos amb Andorra i la Catalunya del Nord, on també es balla la sardana. I aquí estem, empenyent el govern andorrà i el govern francès.

És innegable que s’ha fet un esforç ingent per part de totes les entitats confederades, cobles, entitats sardanistes i colles. Són molts els tràmits superats, reunions, trucades, suports aconseguits i centenars d’activitats, amb Verkami inclòs. Per això i perquè és evident que la sardana ha de ser inclosa a la llista del patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco, nosaltres continuem treballant per la candidatura. Visca la sardana!