Tutakukosa

Tutakukosa, rafiki mpendwa Carme. Fa uns cinquanta anys, a la Facultat de Filologia em van encarregar un curs de lexicologia. Tenia uns setanta alumnes i, en acabar el curs, els vaig proposar que fessin un treball. Un d’aquells treballs era sobre les relacions entre morfologia i semàntica en el suahili. Era interessantíssim, però no em vaig veure amb cor de valorar-lo: abans havia de llegir alguna cosa sobre una llengua, de la qual, a part de la seva existència, no en sabia gairebé res. Com que els alumnes estaven pendents de la meva nota i el llibre que havia encarregat trigava, vaig treure una llista provisional on, al costat del nom de la Carme Junyent (perquè aleshores encara posàvem els noms a les llistes de qualificacions) hi havia la paraula “pendent”. Des del moment en què vaig penjar aquell paper fins que em va arribar el llibre i vaig poder comprovar que tenia al davant un treball ben original, em van venir a trobar una dotzena de companys de la Carme, tots ells preocupats per la nota, que em volien convèncer de l’interès de la Carme per les llengües africanes i de la inqüestionable honradesa del seu treball. Durant els més de quaranta anys de docència universitària, mai més m’he trobat amb una reacció com la d’aquells companys de la Carme. Reacció que diu molt de la seva qualitat, però, sobretot, diu molt d’una dona que, sense concessions fàcils, sabia crear vincles d’amistat, de solidaritat i de valentia amb tots aquells que l’envoltàvem. Tots la trobarem molt a faltar.