Som la pesta d’aquest món

Morts i més mort cada dia, i com deia un palestí desesperat pel sofriment, aquests si més no ja descansen. Bombes i odi encarnat en les dues bandes. Això és ignominiós. El més greu, però, és que ni l’ONU ni els presidents dels països més sensibles d’Europa –entre ells Pedro Sánchez– han aconseguit parar el genocidi de Gaza, de dir a Netanyahu que ja n’hi ha prou de venjança! Cal posar sobre el territori una força d’intervenció que vetlli per la pau i la creació de dos estats sobirans i independents, i erigir un nou orde internacional on sigui greument castigada la transgressió dels drets humans. Si continua com fins ara, possiblement l’opció més sensata serà extingir-nos, i que la Terra i la resta de les espècies, plantes i animalons, visquin la seva pròpia existència, ja que nosaltres no en som capaços. La putrefacció de la convivència humana és la més greu de les pandèmies: la pesta del món.