Quan esmento o penjo articles del diari que parlen de política a les xarxes socials i veig que ningú els llegeix ni n’opina em dol molt. Ja us està bé com van les coses? Jo ja vaig estar investigada per no res i em van arxivar el cas. Ara m’he de seguir arriscant perquè tothom critiqui des del sofà sense arriscar-se a res? No, gràcies! Tot va perfecte! ¡Espanya va bien! ¡Todos somos españoles! Uns quants no podem lluitar per tots, però tots per tothom, sí. “Que el país se’n va a fer punyetes? Ah, sí? No me n’havia assabentat o no creia que fos tan greu. És que a mi no m’agraden les guerres ni parlar de política”, diuen alguns. A mi, tampoc les guerres, però la política i les decisions que es prendran després del 12-M ens incumbeixen a tots perquè tots les patirem. Quan sapiguem els resultats i les abstencions, riurem i tots contents o plorarem i ens queixarem de com han anat les coses? Això sí, sempre des de la butaca, còmodament asseguts i donant la culpa als polítics? Culparem els polítics a qui no hem respost? Per què no us hi presenteu vosaltres a veure si ho feu millor? No, senyors, no és això el que s’espera d’un poble que vol aconseguir millores!