L’ignominiós assot de la fam global –sobretot la infantil–, més enllà de factors autòctons (sequeres, desgovern local, militarització civil, pandèmies cronificades, terrorisme...) és, en conjunt, una derrota de la Humanitat. Una derrota dels estats més desenvolupats, impassibles i/o ineficaços en aplicar estratègies equitatives de la distribució de la riquesa i embrancats en rescats ruïnosos, jocs de guerra, polítiques antisocials... Una derrota, també, dels poders fàctics, amb una premsa no sempre audaç i compromesa en la denúncia exterior, i una banca cobdiciosa i especulativa. I una derrota, per què no dir-ho?, de la ciutadania capitalista, ensibornada pels cants de sirena materials i perpetrant la Triple Aliança insolidària: a) consumisme irracional; b) malbaratament alimentari; c) balafiament energètic. Tots plegats, doncs, estem més preocupats per lucrar-nos que per involucrar-nos. Rebel·lem-nos, per tant, amb nosaltres mateixos, deixem de tirar constantment la primera pedra de la innocència absoluta i reconeguem que, en mirar-nos honestament al mirall, també podem trobar algun motiu... d’indignació.