Dimarts el president Mas va comparèixer al Congrés dels Diputats en el marc de la investigació de l’anomenada operació Catalunya com a víctima de l’espionatge amb el sistema Pegasus. Va ser la primera víctima d’aquest espionatge a Catalunya i el segon al món i va rebre infeccions al seu mòbil més de trenta vegades al llarg de cinc anys. Poca broma. I llavors va aparèixer el senyor Rufián, diputat per ERC, que se suposa que hauria de dirigir el seu interrogatori en el sentit d’intentar esbrinar la responsabilitat i les males praxis de l’Estat en aquest tema, i en lloc d’això va intentar aplicar-li un interrogatori de tercer grau de fiscal a presumpte (o no) culpable, amb preguntes fora de lloc, que no tenien res a veure amb el motiu de la investigació, intentant infructuosament implicar el president en qui sap quines històries tot intentant donar carnassa als enemics de Catalunya. Qualsevol que es miri aquell tall de vídeo podrà fer diferents constatacions: l’extemporaneïtat de l’actuació del tal diputat; l’abismal diferència de nivell entre el diputat en qüestió i el president Mas; el ridícul monumental que va fer; l’estranyesa pel fet que ERC tingui un paio com aquest amb els seus aires de pinxo de cantonada parlant en nom seu. Ah!, i sense voler fer un acudit fàcil, a vegades el nom fa la cosa.