Aquelles farmàcies de rigorosa bata blanca llaçades pel darrere; aquelles prestatgeries de fusta amb pots ceràmics i noms del llatí. Ungüents i herbes medicinals. Establiments que a l’entrar feien olor de medecines, aquells laboratoris presidits per una balança de precisió envoltada en un quadrat de vidre, on es feien fórmules magistrals. Píndoles, supositoris, pomades i ungüents. Els anomenats despatxos de farmàcia, on entràvem fins al taulell amb una recepta feta a mà de lletra llegible que prenia i entenia el llicenciat tot cerimoniós. El mateix taulell on al racó es posaven per demanar un profilàctic o tal condó. Com per exemple una senyora que en veu quasi inaudible em va dir: “Vull una goma per a ús matrimonial.” Tal vegada la innocència i la censura d’aquells temps.