Fa un any del primer atac del llop a Rupit-Pruit. Ara ja en són setze en una sola explotació. Entre ovelles mortes, ferides i desaparegudes són més de cent.

Quant de temps i quants animals morts han d’haver-hi perquè la Generalitat s’adoni que les mesures que proposa no són les bones? Tanques de nyigui-nyogui que no aturen els atacs i en les quals les ovelles s’enganxen i s’ofeguen, indemnitzacions de l’any 2007, ovelles desaparegudes de les quals no volen fer-se càrrec, baixada de producció, que vol dir menys xais per vendre, xais també valorats al 2007, augment de feina de més de 27 hores a la setmana, sons com el desembarcament de Normandia perquè el llop s’espanti i no ataqui... És que els ramaders hem de posar a disposició del llop els nostres animals perquè triï com si fos un supermercat?.

Som diversos els ramaders afectats i en diferents comarques de Catalunya. Cap de les promeses s’han complert. Hi ha ramaders que ja han decidit plegar.

És la veu de qui sent trepitjada la seva empresa, la seva persona, la seva activitat i la seva vida.