Les residències d’ancians i els robots

Visc en una residència d’ancians i l’altre dia van venir uns alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona a demanar-nos de respondre una enquesta amb la finalitat de copsar l’ambient sobre què en pensem, d’incorporar robots al nostre servei. Hi ha hagut parers de tot i aquí, en aquesta secció, jo exposo el meu. Els robots poden fer alguns serveis que, fins ara, fan auxiliars de geriatria, serveis que necessiten esforç físic, i en aquest cas aniria bé que els robots substituïssin aquests auxiliars, perquè molt sovint tenen problemes a les seves columnes vertebrals. El que no poden substituir els robots és l’empatia, l’afectivitat humana i els sentiments que joves o no tan joves (en general noies sovint immigrades que necessiten urgentment un sou) prodiguen als ancians. És un tema molt complex i tot depèn de quines feines podrien portar a terme els robots i de la manera de programar-los. Però cal mirar endavant i també tenir en compte que si es suprimeixen llocs de treball caldrà inventar-ne d’altres que només puguin ser ocupats per persones, llocs de treball que les ajudin a créixer humanament i harmònicament, i no que a mitja edat els quedi la vida truncada per la feina tan dura que han exercit de joves.