L’Estat ha exercit una nacionalització silenciosa però sense fre que ha fet més feina que la dictadura. La primera acció és la xarxa radial d’alta velocitat, que ha provocat una colonització constant, ja sigui per anar a la platja de llevant com al nord-est. La segona és la potenciació de l’esport com a fet nacional i festivals patriòtics com ara la decadent Eurovisió, tot calculat i amb el beneplàcit dels petits governants d’aquí. La tercera és potenciar una immigració massiva llatina, “que aquí nos entendemos”. Si, a tot això, hi afegim la inòpia del govern i la desídia de la població, som on som i anem cap on anem.