La microreserva de Sant Feliu de Guíxols

Després del treball desinteressat de moltes persones, el compromís d'organitzacions que varen oferir la seva imatge per donar suport als ciutadans que se sentien menyspreats i perjudicats pel projecte de reserva marina d'interès pesquer, que amb l'alcaldessa de Palamós com a impulsora al capdavant, finalment va culminar amb una manifestació de més de 1.500 persones en contra. Com deien els eslògans, més que preservar un bé públic el que es buscava era un “reservat”, una preservació d'uns interessos privats molt concrets. Avui, un cop arxivat provisionalment el projecte de reserva de Palamós, ens trobem que el poble veí de Sant Feliu de Guíxols, com fa cada any per aquestes dates, reivindica la seva pròpia microreserva municipal, utilitzant eufemísticament com a justificació la paraula “protegir” i la frase “perquè tothom en pugui gaudir“, quan precisament les reserves són perquè no tothom pugui gaudir de la natura com havia fet, i ni de bon tros amb les facilitats d'abans. Conservar no és sinònim de protegir ni, encara menys, de prohibir. L'excusa que cal protegir perquè està tot molt malmès és una fal·làcia que podem desmuntar amb els mateixos estudis dels qui argumenten aquesta idea. Paral·lelament es fa sospitós la manca de voluntat institucional per sotmetre a debat públic determinades teories sobre l'estat de la natura. L'alcalde i els regidors que li donen suport, creiem que s'equivoquen cedint als interessos de l'entitat amb la qual han signat el conveni de col·laboració per rendibilitzar aquest bé públic que hauria d'estar a l'abast de tots, principalment la pròpia gent del territori, per gaudir-lo en plena llibertat. Els preguem que es repensin aquesta confiscació de l'ús públic de molts per cedir-lo a l'ús privat de molt pocs.