Escric aquestes ratlles amb igual perplexitat que enuig. Recentment ha mort el meu pare. La mare ho va fer el 2020. Volien ser enterrats a Vilanova de Bellpuig, on havien passat anys feliços a prop de la família. Vam complir-los el desig. Tots dos han mort longeus (97 la mare, 103 el pare). Havien pagat l’assegurança de decessos a Santa Lucía des del 1953... Doncs ha resultat que, quan han mort, la companyia s’ha fet càrrec de l’enterrament, missa, etc., però no ha cobert la làpida que conté el nom de tots dos i una orla metàl·lica amb la seva fotografia, segons m’han informat quan l’he reclamada, “perquè la pòlissa que havien subscrit no incloïa la làpida”. Perplexitat, perquè un enterrament comprèn totes les accions i passos fins al final, oi? La làpida és el punt final d’un enterrament, i no ho és deixar les coses a mitges. I enuig per la reacció tan gasiva de la companyia. Una làpida normaleta, amb col·locació inclosa, està al voltant dels 900 euros. Si els pares pagaven a l’esmentada companyia des de l’any 1953, devien haver-se pagat enterraments i làpida tres vegades pel cap baix. Però la làpida l’he pagada jo!

Tres conclusions: 1. Com pot, una companyia seriosa, donar llum verda a pòlisses que incloguin un nínxol i no la làpida corresponent? Amb quina lògica? 2. Totes les companyies fan un negoci escandalós de la por i de la mort, i els hauria de caure la cara de vergonya, si en tinguessin. Però, de vergonya, no en tenen. Altrament, obrarien d’una altra manera, lògica, elegant i no abusiva! 3. No cal pagar-se cap enterrament amb quotes mensuals avançades. No surt a compte.