Les dones són les responsables de la compra domèstica en el 62,1% de les llars de les comarques de Barcelona i gairebé en el 65% d’aquelles on la tasca recau en una sola persona. Aquestes són les dades que ha fet públiques la Diputació de Barcelona aquesta setmana d’acord amb l’estudi d’hàbits de consum i compra del 2024. Segons l’enquesta periòdica de la Diputació, les llars on les compres són compartides, que és el 43% dels domicilis, els homes se n’encarreguen en un 55%. Veure que aquesta última xifra creix és satisfactori, tot i que alhora és una llàstima que encara costi tant normalitzar que els homes vagin al súper, al mercat o a la botiga de la cantonada.

L’estudi es basa en una enquesta telefònica realitzada als responsables de compra de més de 7.300 llars familiars entre l’abril i el juny del 2024. I això vol dir que quan sona el telèfon encara hi ha un 45% de llars on l’home despenja i diu “no, això ho fa la meva dona.”

Però no ens podem queixar. Hem d’estar contents perquè la societat va millorant. Segons l’estudi de la Diputació, en els darrers anys els homes han guanyat pes en la responsabilitat de les compres, si bé encara són les dones les principals responsables d’aquesta tasca. En concret, elles se n’encarreguen en un 62,1% de les llars, un nivell només lleugerament inferior a l’any 2019 (63,8%), però seguint la tendència a la baixa, ja que l’any 2017 eren les responsables de les compres domèstiques en un 70,8% de les llars. Això vol dir que, segons l’última enquesta, els homes es responsabilitzen d’aquesta tasca en el 38% de les llars, mentre que el 2019 ho feien en el 36,2%, i el 2017, en el 29,2%.

La tendència que mostren aquestes enquestes és satisfactòria i referma la idea que no cal parlar en femení quan parlem de les compres, ja que cada vegada més homes assumeixen aquest rol. O encara hauríem de fer-ho tenint en compte que més del 50% de les compres encara les fan únicament les dones?

Aquestes dades són rellevants. Si sempre hem abocat l’esperança de la transformació en les noves generacions, ara arriba el moment de visualitzar com aquesta esperança esdevé una realitat palpable. La utopia de veure els pares amb el carret d’anar a comprar o el davantal a la cuina cada vegada és més pròxima, i són només aquests detalls els que permetran normalitzar la vida i el llenguatge.

Quan les meves filles eren petites, algunes mestres de l’escola em deien, sorpreses, que les nenes explicaven que a casa cuinava el pare... Ho explicaven amb un to d’incredulitat, com si la nena estigués confosa. I la veritat és que a casa, tot sovint, cuinava el pare. I tot sovint feia la compra. Quina sort que han tingut aquestes nenes que han viscut aquest rol masculí. I quina sort si és aquest el rol que busquen en les seves parelles (tant si són homes com si són dones) perquè al final, la clau de la parella és compartir.