La resposta més honesta al titular és que, pel que sembla, ningú controla la Dgaia. Molts de vostès poden pensar que aquesta resposta tan contundent és una exageració, però si llegeixen a continuació veuran per què ho dic. La direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia), com el seu nom indica, té per missió atendre els infants i adolescents que, per les raons que sigui, es considera que estan desprotegits. Per tant, està tractant amb problemàtiques molt sensibles. Precisament per la importància i la transcendència de la tasca que desenvolupen, la professionalitat i l’atenció hauria de ser exquisida en tots els sentits, i per tant tots els professionals haurien de tenir una provada vocació de servei i d’ètica.

Chakir El Homrani Lesfar va prendre possessió de la conselleria de Treball, Afers Socials i Família el 19 de maig del 2018 en el govern del president Quim Torra per ERC, i en el govern d’ERC de Pere Aragonès va mantenir-se en el càrrec fins al maig del 2021. Per tant, l’informe de la Sindicatura de Comptes que va presentar la síndica Maria Àngels Cabasés agafa plenament el mandat del conseller Chakir. Quan es va presentar aquest informe al Parlament, el seu contingut va ser votat per unanimitat pels diputats assistents, però en una proposta de resolució que instava a posar en pràctica les recomanacions que feia la Sindicatura atès l’alt nivell d’irregularitats observades. El PSC, ERC i Comuns hi va votar en contra amb l’excusa que aprovar-la seria donar munició a l’extrema dreta. I no és un fet menor, aquest, perquè parlem d’unes quantitats molt importants d’irregularitats i de diners. El 2019, un pis assistit tenia una despesa mitjana per expedient i any de 36.000 euros, i l’any 2020 aquesta mateixa prestació va pujar a 56.000 euros. I la primera acollida el 2018 costava 15.077 euros i dos anys després passa a 55.672 euros. El 2018 es van prorrogar 181 contractes dels quals en 112 no es va firmar cap document. Des del 2013 al 2020 la Dgaia va atorgar 788 milions d’euros a fundacions privades amb una manca de rigor en la configuració i durada dels serveis i va contractar 154 centres pel procediment d’emergència sense els motius recollits en la llei de contractes.

Amb aquest tast de què diu l’informe i les irregularitats que s’hi detallen podem concloure perfectament que la Dgaia és un departament altament opac i que gestiona molts diners públics amb una lleugeresa extraordinària i amb una gran dosi de clientelisme. No és estrany, doncs, que a banda de la petició d’una comissió d’investigació al Parlament, l’Oficina Antifrau hagi iniciat una investigació d’uns quants expedients, i podem estar a l’inici d’un gran escàndol.

Un altre fet que em sembla preocupant és que al voltant dels beneficiaris de pisos tutelats i els perceptors de remuneracions que no els corresponien s’ha decretat informació secreta, i mai podrem saber els imports ni el nombre de fraus que hi ha. Accepto que vulguin protegir els noms, que tots són ja majors d’edat, però el nombre i l’import del frau és una mesura per valorar fins a quin punt arriba la desídia dels responsables de gestionar els diners públics.

La resposta a la pregunta del principi es confirma amb més repugnància, si això fos possible, amb les informacions que una menor acollida per la Dgaia va ser víctima de pederàstia i prostitució, que li van permetre la convivència amb un major d’edat, i gràcies al bon fer d’un assistent social es va poder destapar el que serà una gran trama de pederàstia. Sí que ho podem afirmar: a la Dgaia hi ha mala gestió, clientelisme i molta deixadesa de funcions.