Dret a la igualtat?

El passat dia 21, a Catalunya Ràdio, na María Luisa Cava de Llano, Defensor del Poble (de quin poble?), responia a Manuel Fuentes que, en nom de la democràcia, la llibertat i els drets d'igualtat (tots els ciutadans són iguals davant la llei), no hi podia haver a Catalunya una llengua preferent i, per tant, d'obligat compliment en la immersió lingüística, ni assignar, per llei, el català com a llengua d'acollida als immigrants que s'instal·len a Catalunya. “Tot ciutadà ha de tenir la llibertat de decidir, per ell mateix, en quina llengua vol estudiar, no hi ha d'haver cap llei que obligui a rebre formació en una llengua o una altra”, va dir el Defensor del Poble. Pura demagògia. Simplement anticatalanisme. Com tots sabem, això és en detriment del català. Aquesta senyora i aquestes lleis no tenen en compte els tres-cents anys, aproximadament, de persecució del català: el Decret de Nova Planta, la dictadura de Primo de Rivera i la dictadura del franquisme. Això és com si, en nom de la democràcia i el dret a la igualtat, un atleta olímpic i un altre de paralímpic fessin, junts, una cursa de 5.000 metres. Em pot dir algú on hi ha aquest dret tan democràtic de la igualtat?