Els monestirs terrenals

L’hort que les monges del monestir de Sant Daniel amaguen als visitants que per Temps de Flors s’embadaleixen amb els muntatges al claustre, lluïa esplèndid, assolellat, curosament treballat, amb un caquier de benvinguda, que exhibia, a punt d’esclat, els seus fruits saborosos. L’hort, essència de la regla benedictina –ora et labora– simbolitzava “la llum, ànima de Girona” amb què Quim Torra va definir Sant Daniel. I de la vida intramurs. El mil·lenari ha servit a la comunitat per donar-se a conèixer, recordar que són patrimoni i que s’ha de transmetre; sobretot humanisme: “Som aquí per viure, no per morir”, van dir en un documental a TV3. Sant Daniel és un exemple de monestir terrenal que no només obre les portes sinó que forma part del món on viu.