Retrat generacional dels anys violents

El bon moment que passa la literatura permet veure pels laterals infinitat de llibres que sota l’etiqueta d’“independent” enriqueixen el panorama. Ho dic per la nova ‘nouvelle’ de Joni D., ‘La noia del pantà’, presentada per Tigre de Paper. Tanca una trilogia en què l’empresari musical i escriptor vocacional ha evocat episodis traumàtics dels anys de la Transició fins a arribar al ‘punk’, que Joni també ha glosat en altres llibres de no-ficció. Amb una prosa nerviosa més aconseguida que als llibres anteriors, Joni combina esdeveniments luctuosos amb divertides històries de ‘punkies’. Un mosaic de la realitat quotidiana de criatures lliures que es mouen més enllà de la picaresca en un retrat generacional. La mort plana com ho va fer en aquells anys violents.