Opinió

L’APUNT

Michel Houellebecq, crític literari

Un dels aspectes més divertits de la darrera novel·la de Michel Houellebecq, Serotonina (Anagrama), són les garrotades que fa pel broc gros contra mites maleïts com Sade i Georges Bataille. Cal dir que la novel·la és la crònica d’un depressiu víctima del tractament, que es veu desbordat per una vida quotidiana abocada al suïcidi. Una de les antigues amants del protagonista, actriu, ha de fer per guanyar-se la vida unes lectures de l’obra de Maurice Blanchot, un altre heroi de la turba postestructuralista. Sense compassió ni pietat, Houellebecq el tritura presentant-lo com un torturador. En canvi fa grans elogis de Marcel Proust i d’Arthur Conan Doyle, a qui considera una “ànima noble”, l’obra del qual defineix com a “plaer constant”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.