De la fórmula química de la qual es compon la política, una part important la integren elements propis del teatre. L’oratòria, l’escenificació, el vestuari, el maquillatge (Donald Trump, per exemple), el tempo. Les campanyes electorals acostumen a ser un dels moments culminants de l’art de l’escenificació política, fan tant de teatre que inclús els partits incorporen la figura del director escènic, rebatejat com a director de campanya. Aquest any de pandèmia, la teatralització és més evident que mai, amb mítings sense públic que són actes de cartró pedra on tot és escenificació. És com un gran càsting per triar els millors. Només cal esperar que tot plegat hagi servit perquè els elegits hagin après a fer teatre, teatre del bo, sisplau.