Massa senglars al bosc

Jo no soc caçadora i en la meva família tampoc hi ha, ara per ara, ningú que s’hagi dedicat a aquest “esport”. Recordo que, quan era petita, una vegada algú va regalar al pare un conill, però amb tanta mala idea que li va regalar viu. Doncs el vam tenir no sé quants dies voltant per casa, i com que cap de nosaltres va ser capaç de matar-lo, el vam acabar regalant, també. I sovint quan es parla de caça com a diversió em costa entendre. Però reconec que les peticions dels pagesos són justes. Si hi ha una sobrepoblació de senglars que destrossen els camps, potser algú hi hauria de fer alguna cosa d’una vegada, perquè fa molts anys que se’n parla. Com diuen els pagesos: “El senglar surt del bosc perquè ja no hi cap.”