Juan Carlos Martel anunciava divendres que renuncia a repetir mandat al capdavant del Lliure. Marxa ostensiblement cansat amb un projecte que va emocionar per la seva gosadia (reivindicava el teatre dels marges, trencar el sostre generacional). La seva entrada va ser discutida: substituïa Lluís Pasqual, que va deixar el Lliure amb molta crispació. Ja el 2019 es demanava que el dirigís una dona, per primer cop. Ara torna a sonar a brama. I és ben convenient. Però el patronat, com ja va fer amb la tria de Martel, haurà de triar el projecte més engrescador: cal una fórmula que permeti que el Lliure creixi fora dels seus teatres i que, a dins, harmonitzi tensions, que no serà fàcil tampoc. Nous rumbs per al 2024.